El nostre professor de Comunicació Audiovisual, ens ha enviat fotografiar una formiga. Quan ens ho va dir no li vaig trobar cap sentit, és més, em va fer fins a gràcia. No li vaig donar cap valor fins que em va tocar posar-me a fer fotos a un ésser tan petit i que ni parava quiet. Em va costar fer la fotografia, i una vegada aconseguida vaig fer una volta a la truita, i vaig reflexionar sobre el que havia passat. Resulta que en la seva petitesa, la formiga teixeix silenciosa el camí de la seva curta vida, recordant-nos que fins i tot el més diminut té un propòsit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada