Fitxa técnica
- Autor: Ari Aster (director i guionista)
- Títol: Midsommar
- Subtítol: "Una experiència visual
- única al cor del terror"
- Ciutat: Estats Units/Suècia
- Editorial: A24 (producció i distribució)
- Col·lecció: Cinema contemporani
- Número de la col lecció: No aplica
- Any de publicació: 2019
- Nombre de págines: No aplica (pel·lícula de 147 minuts)
Ari Aster és un director molt reconegut pel seu treball en pel·lícules de terror que no són gens convencionals. La seva primera pel·lícula, Hereditary, ja va sorprendre el públic per com barrejava el terror amb temes com la família i el dol. A Midsommar, Aster torna a tractar aquests temes, però d’una manera totalment diferent, situant la trama en un festival suec que sembla tranquil i bonic, però que amaga rituals terribles.
Resum
La història comença amb Dani, una noia que viu un moment molt difícil després de perdre la seva família en unes circumstàncies tràgiques. Per intentar evadir-se, decideix viatjar amb el seu nòvio Christian i els seus amics a Suècia, on assisteixen a un festival tradicional que només se celebra cada 90 anys. Tot i que al principi sembla un viatge relaxant, aviat es descobreix que la comunitat té costums molt estranys i rituals inquietants que posen en perill el grup.
La pel·lícula tracta temes com el dol, la dependència emocional i les relacions tòxiques, i ho fa d’una manera que no és gens típica per al gènere de terror. A més, juga molt amb l’escenari, ple de llum i natura, fent que l’horror sigui encara més sorprenent.
Comentari
Midsommar és una pel·lícula que sorprèn perquè no fa servir els elements típics del terror, com la foscor o els espais petits i claustrofòbics. En lloc d’això, tot passa de dia, en un paisatge molt bonic, però la sensació d’incomoditat sempre és present. Això fa que l’espectador no pugui relaxar-se en cap moment.
El que més destaca de la pel·lícula és la interpretació de Florence Pugh, que fa un paper molt emocionant i realista com a Dani. Veiem com evoluciona al llarg de la història, des de la desesperació fins a trobar, d’una manera molt estranya, una mena de sentit a la seva vida.
Tot i això, la pel·lícula no és per a tothom. És molt lenta, i no hi ha gaires moments de por convencional. També hi ha algunes parts del guió que no acaben de convèncer, com el fet que alguns personatges actuen de manera molt forçada, només per fer avançar la trama.
Crítica
En general, Midsommar és una pel·lícula que val la pena veure, sobretot si t’agrada el cinema diferent i creatiu. És visualment impressionant i tracta temes profunds d’una manera original, però també pot ser difícil de veure per aquells que busquin una pel·lícula de terror més típica. Això sí, és d’aquelles pel·lícules que et deixen pensant molt després d’haver-la vista.
Valoració final: 8/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada