La finestra indiscreta

 

Impressió sobre La finestra indiscreta (1954)

He de dir que La finestra indiscreta d’Alfred Hitchcock, per a una pel·lícula de 1954, encara manté el tipus. La història gira al voltant de Jeff (James Stewart), un fotògraf professional que, després de trencar-se una cama, es veu confinat al seu apartament de Greenwich Village. Per combatre l’avorriment, es dedica a espiar els seus veïns a través de la finestra, fins que comença a sospitar que un d’ells ha comès un assassinat. 

El que més em crida l’atenció és com Hitchcock aconsegueix crear tensió sense necessitat de grans escarafalls. Tot passa des de la perspectiva de Jeff, cosa que et fa sentir com un voyeur més, compartint la seva obsessió. A més, la pel·lícula juga amb la idea de la privacitat i de com, sovint, ens agrada tafanejar en la vida dels altres, encara que no ho vulguem admetre.

Pel que fa a les actuacions, James Stewart està impecable en el seu paper de curiós compulsiu, però és Grace Kelly qui roba l’escena. La seva Lisa és elegant, decidida i molt més valenta del que Jeff podria esperar. La química entre tots dos és palpable, i les seves interaccions aporten un toc d’humor i frescor a la trama.

Per ser una pel·lícula dels anys 50, la posada en escena és sorprenentment innovadora. El fet que tota l’acció es desenvolupi en un sol escenari, amb les diferents vides dels veïns com a teló de fons, demostra la mestria de Hitchcock per mantenir l’interès de l’espectador sense necessitat de canviar de localització.

En resum, La finestra indiscreta és una obra mestra que combina suspens, humor i una reflexió sobre la naturalesa humana. Si no l’has vista encara, ja estàs tardant.