Frankenstein (1931)

 

Impressió sobre Frankenstein (1931)

Ahir vaig ver Frankenstein de 1931, i he de dir que, per a una pel·lícula tan antiga, encara aconsegueix posar-te els pèls de punta. Dirigida per James Whale, aquesta adaptació de la novel·la de Mary Shelley ens presenta al doctor Henry Frankenstein, un científic obsessionat amb crear vida a partir de cadàvers. El resultat és una criatura interpretada per Boris Karloff, que, malgrat el maquillatge pesat, transmet una humanitat i una tragèdia que et fan replantejar qui és el veritable monstre.

Per ser de 1931, els efectes visuals i l’atmosfera gòtica estan molt ben aconseguits. Les escenes al laboratori, amb tots aquells aparells elèctrics espurnejant, creen una ambientació que ha estat imitada fins a la sacietat, però que aquí se sent fresca i autèntica. A més, la pel·lícula aborda temes com l’obsessió científica i les conseqüències de jugar a ser Déu, cosa que, per a l’època, devia ser bastant transgressora.

Des d’una perspectiva crítica, és interessant com la criatura, malgrat la seva aparença monstruosa, és retratada amb certa innocència, provocant en l’espectador una barreja de por i compassió. Tanmateix, cal admetre que algunes actuacions secundàries resulten una mica exagerades per als estàndards actuals, però això també li afegeix un encant particular.

En resum, Frankenstein és una obra mestra que, fins i tot després de gairebé un segle, continua sent rellevant i captivadora. Si no l’has vista, ja estàs tardant.