Impressió sobre Duck Soup
Hui he vist Duck Soup (1933) dels Germans Marx, i sincerament, aquesta gent estava fatal del cap… i menys mal. La pel·li és un desgavell de principi a fi, amb diàlegs rapidíssims, acudits absurds i situacions que no tenen ni cap ni peus, però que funcionen perfectament.
L’argument? Bé, per dir-ne alguna cosa, tracta sobre Rufus T. Firefly (Groucho Marx), que el fan dictador de Freedonia, un país inventat que està en crisi. A partir d’ací, tot es converteix en una sàtira política brutal i surrealista, on la diplomàcia i la guerra es resolen a base de jocs de paraules i pallassades.
El que més m’ha flipat és com, malgrat ser de 1933, continua sent divertidíssima. Moltes comèdies modernes ni s’acosten a aquest nivell de bogeria intel·ligent. L’escena del mirall, per exemple, és pura genialitat visual i no necessita ni un diàleg per funcionar.
Des d’un punt de vista crític, és una joia de l’humor absurd i una crítica bestial a la política i al poder. Està rodada amb una agilitat que ja voldrien moltes comèdies actuals. En resum: és un caos meravellós, i si no t’agrada, probablement sigues un Freedonià massa seriós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada